L’ús del terme ‘sostenible’ suposa una competència deslleial per a la producció ecològica

Coopsconsum se suma a d’altres entitats de referència del sector ecològic – estatal i català – per sol·licitar a la Unió Europea “que no permeti l’ús indegut del terme ‘Sostenible’ en la producció agrària”

Coopsconsum, amb diverses entitats representants del sector ecològic, com SEAE (Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia), Associació Empresarial per l’Agricultura Ecològica (AE2), Associació Vidasana, Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars (XAMEC) i Associació l’Era hem transmès a la Comissió Europea la nostra preocupació davant la proposta de Llei per a l’ús de la marca de certificació de “Producció Agrària Sostenible” (PAS) elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DACC).

Aquí teniu la nota de premsa que hem elaborat en conjunt per mostrar el nostre posicionament als mitjans de comunicació:

Després del fracàs de la Producció Integrada des de la seva introducció fa més de dues dècades, la Generalitat de Catalunya va iniciar el setembre de 2021 va començar els tràmits de l’avantprojecte de Llei de Producció Agrícola Sostenible. Seguint el transcurs d’aquest procés, el Govern i la Generalitat de Catalunya han notificat aquest projecte de Llei a la Comissió Europea, amb el seu registre en el Sistema d’Informació de Regulació Tècnica (TRIS), concretament el passat 13/12/2024. Després d’això, va quedar obert el termini per a observacions, que ha finalitzat el 17/03/2024.

Des dels primers tràmits, el sector ecològic ha manifestat les seves objeccions, primer davant la Generalitat i ara, davant la Comissió Europea. El desacord principal del sector ecològic es basa en l’ús del terme «sostenible» com a marca: “aquest fet genera confusió i, a més, resulta un engany per a els/as consumidors/es. Utilitzar “sostenible” per a evocar característiques que no estan garantides pels criteris proposats en la Llei, infringeix el Reglament (UE) núm. 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, suggerint que els productes emparats sota aquesta Llei presenten característiques especials. Però, en realitat, tots els aliments similars posseeixen aquestes mateixes característiques”, assenyalen les entitats ecològiques.

D’igual manera, adverteixen que “vulnera la Directiva 2005/29/CE, relativa a les pràctiques deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors en el mercat interior, en induir a error al consumidor mitjà i pot fer-li prendre una decisió sobre la seva compra que d’una altra manera no hauria pres”.

”Sostenibilitat”?

La producció ecològica és l’“únic sistema de producció sostenible legalment definit i regulat a la UE (pel Reglament 848/2018)”

Quant a la sostenibilitat ambiental, les entitats qüestionen l’ús de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) com el de la Petjada Ambiental del Producte (HAP) com a metodologies, per no ser aplicables per a la producció agroalimentària. En el cas de la HAP recorden que “no està acceptat com a tal per als sistemes agroalimentaris, ja que no considera la seva complexitat ni la diversitat de factors que els condicionen”. I expliquen: “Entre altres aspectes, la *HAP no contempla l’ús d’inputs com els plaguicides, els efectes sobre la biodiversitat, la qualitat del sòl, la desforestació, així com molts altres límits planetaris”.

D’altra banda, la sostenibilitat social que “suposadament garantiria la Llei, es limita al compliment de la normativa obligatòria”, afirmen les entitats ecològiques. “Tampoc encerta amb l’anàlisi de la sostenibilitat econòmica en considerar els ingressos nets com la simple diferència entre els ingressos totals i les despeses totals, obviant aspectes fonamentals per a la sostenibilitat econòmica real, ni establint com ha de tenir-se en compte la retribució del treball familiar”.

Per a concloure, destaquen que “l’ús del terme «sostenible» suposa, a més, una competència deslleial per a la producció ecològica, que fa dècades que demostra la seva sostenibilitat i que a més, està subjecta a estrictes controls que garanteixen complir amb les qualitats que se li atribueixen”. En canvi, “la norma tècnica per a l’avaluació de la sostenibilitat és molt menys estricta que la certificació ecològica, i això permet fins i tot l’ús d’inputs químics”.

Des de l’organització paraigua del sector ecològic europeu, IFOAM Organics Europe, s’ha registrat igualment una contribució en el TRIS, en la qual s’assenyala que “l’agricultura ecològica és l’únic sistema de producció sostenible legalment definit i regulat a la UE (pel Reglament 848/2018). El Pla d’Acció Ecològic de la UE (2021) té com a objectiu desenvolupar tant la producció com el consum de productes ecològics, i la nova Visió de la UE per a l’Agricultura i l’Alimentació (2025) reconeix la contribució essencial de l’agricultura ecològica a la renovació generacional i que el suport continu a l’agricultura ecològica continua sent essencial, especialment en el context de la salut del sòl i la protecció dels recursos naturals.”

Més informació: Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE).