El lliure

Teatre Lliure, quaranta anys d’història a través del cooperativisme

Teatre Lliure, quaranta anys d’història a través del cooperativisme

En el butlletí anterior de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Ususaris de Catalunya vam tenir l’ocasió de parlar de les cooperatives dels barris i pobles amb motiu de la inauguració de la nova sala Beckett, al barri del Poble Nou de Barcelona. Encara no s’havia publicat el butlletí quan una altra celebració del món del teatre va portar una nova efemèride teatral a les pàgines dels diaris: els 40 anys del Teatre Lliure, vinculat a una històrica cooperativa de consum.

La celebració va tenir lloc al Poble Sec, a Montjuïc, tot i que l’epicentre de tot plegat es va gestar en un altre dels barris de la Barcelona actual que en els segles passats bastien cooperatives amb edificis importants, Gràcia. Les classes no benestants amb capacitat d’autoorganitzar-se van crear, durant els segles XIX i XX, fins a catorze cooperatives, amb l’objectiu de proveir-se de queviures i altres objectes bàsics per a la llar i serveis de primera necessitat per a les persones, que abraçaven la vida social i cultural, com ara el ball i el teatre, però també mutualitzar entre els socis ajuts per fer front a les despeses d’enterrament.

El Lliure va néixer l’any 1976 a l’edifici de la Cooperativa Obrera la Lleialtat (sempre posaven noms clars per tal de no distreure’s dels objectius de fons). Cent anys abans, la cooperativa Teixidors a Mà veia la llum al mateix barri, al carrer de Terol, i pocs anys després va establir la seva seu a l’actual Teatreneu, del mateix carrer, que ha estat una altra sala de teatre i música referent durant dècades a Barcelona.